Un equip de científics ha descobert el grup de cèl·lules que fan que les al·lèrgies perdurin durant anys o inclús tota la vida. I això, obre la porta a nous avenços en els tractaments.
Però anem a pams, què fa que algunes persones tinguin al·lèrgia i d’altres no? La resposta es troba en el sistema immunitari.
I és que podríem dir que l’al·lèrgia es desencadena a partir d’una confusió en aquest sistema: reacciona de forma exagerada en entrar en contacte amb substàncies o elements externs –al·lèrgens o al·lergogens–, que generalment no són nocius i no afecten les persones no al·lèrgiques.
Reaccions que poden ser lleus i estacionals, però en alguns casos, també potencialment mortals, com les relacionades amb la ingesta d’algun tipus d’aliment.
Així mateix, els tractaments actuals estan focalitzats principalment en alleugerir els símptomes –un cop l’organisme entra en contacte amb aquella substància– o intentar erradicar l’al·lèrgia a través d’immunoteràpia. Tot i això, en el cas de les alimentàries, l’únic tractament realment eficaç és evitar estrictament l’aliment que la provoca.
Ara, aquest nou avenç obre noves vies d’investigació per intentar frenar les incòmodes al·lèrgies.
Com es produeix l’al·lèrgia?
Les respostes immunitàries anòmales es desencadenen quan un seguit de cèl·lules plasmàtiques produeixen un tipus d’anticossos, els IgE, contra els al·lergògens detectats.
No obstant això, la majoria d’aquestes cèl·lules tenen una vida curta. Llavors, com pot ser que les al·lèrgies durin, en molts casos, tota la vida?
La resposta l’han descobert dos grups d’investigadors, que malgrat ser independents, han arribat a una conclusió similar en dos estudis que publica la revista científica Science Translational Medicine.
Per què perdura en el temps?
El primer d’aquests estudis, l’encapçalat per Miyo Ota de l’Escola de Medicina Icahn de Mount Sinai (EUA), recull el descobriment d’un grup de cèl·lules immunològiques que mantenen la producció d’anticossos IgE, responsables de la reacció al·lèrgica.
En aquest sentit, els investigadors van examinar cèl·lules del sistema immune de 58 nens al·lèrgics als cacauets i 13 que no ho eren. Així, van veure que els primers tenien grans quantitats d’un tipus únic de cèl·lula B anomenades de memòria polaritzades tipus 2.
La segona investigació, liderada per Joshua Koening, de la Universitat McMaster del Canadà, es va basar en un estudi de sis adults amb al·lèrgies al bedoll; quatre als àcars de la pols, i cinc no al·lèrgics, a més de dades d’adults amb al·lèrgia als cacauets. I va revelar, de manera similar, que les mateixes cèl·lules mantenen la memòria al·lèrgica.
Per tant, els dos estudis han arribat a la conclusió que hi ha una tipologia de cèl·lules que reconeixen l’al·lergogen, i un cop el detecten, contribueixen a la producció dels anticossos que desencadenaran l’al·lèrgia.
D’aquesta manera, s’explicaria el concepte de memòria al·lèrgica i la seva perdurabilitat en el temps, un primer pas per aconseguir nous tractaments que en el futur podrien centrar-se a atenuar o limitar l’activitat d’aquestes cèl·lules i evitar així, generar l’anticòs IgE en presència de l’al·lèrgen.
CCOO - Gestió de Serveis Sanitaris - Hospital Universitari Santa Maria 